Caixes fortes empotrades

D’entre els treballs de serralleria hi tenim la instal·lació de caixes fortes i un bon recurs són les caixes fortes per empotrar. Aquest tipus de caixes fortes solen anar incrustades a la paret, en un armari o al terra.  A l’hora de decidir empotrar una caixa forta a la paret s’ha de ser cautelós, la caixa no ha de quedar a la vista, darrere d’un quadre o dins d’un armari són uns bons llocs, doncs del que es tracta és de no donar senyals de l’existència de la caixa. 

La caixa forta (empotrada o no) no només és el lloc ideal per guardar diners sinó que a seva utilitat s’incrementa perquè és la garantia també de poder tenir protegida documentació important, joies de la casa, records especials que no es vulguin tenir a la vista de tots,…  Les catifes i els mobles seràn còmplices ideals per l’ocultació d’aquest valuós element de seguretat.

Luis XVI, Rey y... cerrajero

Fue amo y señor de Francia, un monarca absoluto que vivió en el siglo xviii, en medio del más exquisito lujo.
Sin embargo, lejos de dedicarse a gastar enormes sumas de dinero en fiestas y en mantener a favoritas, eligió para su disfrute personal un pequeño taller de cerrajería donde aprender el humilde oficio de cerrajero. En él pasó los más agradables momentos de su vida.
El monarca había crecido entre cerraduras. Los palacios en los que habitó desde su niñez incorporaban muchas, para mantener el secretismo de la corte. Raras veces se hallaba abierta una puerta. Se dice que Gamain, un sencillo artesano, le enseñó la técnica. Todavía se conservan en Versalles trabajos suyos que dan testimonio de su exquisita técnica y habilidad en la fragua.
Luis XVI se hallaba especialmente orgulloso de una caja de seguridad que él mismo diseñó y construyó. La empotró en la pared y la empleó para guardar sus documentos privados. A su muerte hizo falta la intervención del más hábil cerrajero de París para abrirla, debido a la complejidad de su mecanismo.
Luis XVI (1754 - 1793) ascendió al trono con 20 años y fue el último rey absolutista de Francia. Era tímido y flemático, y la responsabilidad le abrumaba. Acusado de alta traición, murió bajo la cuchilla de la guillotina.

El barat pot sortir-nos car quan truques a un manyà per obrir el cotxe.

El servei d'obertura de cotxe és un servei demanat al manyà, però que requereix d'una formació específica i d'eines apropiades per causar els mínims desperfectes al vehicle.

Són molts els casos en el que els clients només busquen "el preu més barat" emportant-se després "sorpreses". Un pany d'un cotxe no és com el de la nostra porta de casa, ja que són específics i no es regeixen per un estàndard com és el cas de les portes d'habitatges; el 90% de les portes d'habitatges utilitzen perfils estandaritzats, cosa que facilita la reposició de les claus després d'una obertura destructiva.

En moltes ocasions ens orientem pel preu del servei, ja sigui de serralleria o de qualsevol altre qüestió. No obstant, són molts els casos d'obertures de cotxe, per part de "manyans" on s'utilitzen mitjans destructius, reventen, forcen, taladren,... els bombins del nostre cotxe per obrir-lo, llavors cobren l'obertura i ens deixen el problema. Un bombí per una porta de casa, en la majoria dels casos, pot adquirir-se en qualsevol ferreteria. No succeeix el mateix amb el bombí d'un cotxe. A vegades pensant que estalviarem uns euros en l'obertura truquem a serralleries no especialitzades en l'obertura de cotxes, l'ensurt ve després quan ens diu el concessionari que hem de pagar al voltant de 300 euros de mitjana pel nou bombí. Aquests 20 o 30 euros de diferència d'una serralleria a una altra en l'obertura, al final poden ser més que rendibles. S'ha de tenir en compte, també, que depenent de la marca del nostre cotxe, podrem quedar-nos amb el cotxe obert (sense tancador) 2,3,4 setmanes, mentre ens arriba el nou tancador al concessionari.

Cerrajería Mirna

Total Access (Kaba)

Des 1978, clients d'Espanya i Portugal han contribuït any rere any a l'èxit i creixement obtingut conjuntament amb Iberkaba, S.A., l'empresa del grup per Espanya i Portugal responsable de desenvolupar i aplicar l'estratègia "Total Access". Aquesta estratègia, implantada a nivell mundial, es defineix com l'orientació de totes les seves activitats per desenvolupar i poder oferir solucions d'accés, combinant elements mecànics, mecatrònics, electrònics i automàtics amb un màxim nivell d'organització, seguretat i comoditat.

Els clients de Kaba es beneficien de la dedicació i enfocament de Kaba a les àrees d'activitat següents:

• Control d'accessos.
• Portes automàtiques i de seguretat
• Captura de dades de presència i/o producció.

Els serveis abarquen des de la producció i subministrament de components de màxima qualitat fins al desenvolupament i integració de sistemes de seguretat.

La capacitat de Kaba permet als nostres clients abordar projectes d'escala global, sent ja en l'actualitat el soci preferit per les principals multinacionals per la implantació de sistemes de control d'accés unificades a nivell internacional.

A més a més, compten amb un ampli ventall de col·laboradors experimentats per integrar els components en les seves aplicacions, i donar així solució adaptant-se a les exigències de cada client.

La mística de les claus

Des de l'antiguitat s'han donat grans passos per protegir les propietats personals, que poden ser materials, familiars o espirituals. Ja sigui, per exemple per protegir un cofre ple d'or, l'home sempre ha intentat trobar maneres de mantenir als saquejadors a ratlla. Les claus, els panys i candaus ens parlen del valor d'allò que es troba sota clau, que té accés restringit.

Durant segles, les claus representaren autoritat, seguretat i poder. Reis, emperadors i nobles, ciutats i pobles incorporen el signe de les claus als seus escuts d'armes. L'entrega de les claus a un castell, fortalesa o ciutat era tot un cerimonial.


És molt probable que vostè tingui a casa seva, en algun calaix o a la butxaca, una o diverses claus velles, de diferentes formes, mides, marques i estils, algunes molt velles, d'altres modernes i actuals, però absolutament totes comparteixen un destí comú: durant molt de temps van servir per resguardar de mirades indiscretes els nostres secrets, la nostra intimitat i alguns misteris.

Les claus representen a les forces amb el poder d'obrir i tancar, deixar tancat o alliberar, marcar l'inici d'una nova fase de la vida, ... També estem cansats de veure en concursos televisius en els que s'entreguen cases o cotxes, on el que realment s'entrega és la clau. És un fet simbòlic que fa que la clau es transformi en un objecte que pot donar pas a la fortuna.

Forjador, ferrer i manyà

Difícil és definir amb total claredat i precisió que s'entén per forjador, que s'entén per ferrer i que s'entén per manyà: tots treballen amb el metall, tots, més o menys, fan servir la farga, l'enclusa i el martell; i malgrat tot, tots els treballs que duen a terme són diferents; d'aquí que alguns vulguin fer la divisió d'acord al treball resultant. No seria possible enumerar els infinits treballs que poden sortir de les mans de cada treballador, i no ja dels coneguts en l'actualitat, sinó dels que la inventiva sens dubte ha de donar a conèixer; heus aquí el perquè no optarem per aquest sistema per definir-los, ja que incorreríem en una falta de prolixitat.

Forjador, diuen els diccionaris, que és el que s'encarrega dels treballs de la forja; ferrer el que treballa el ferro; manyà el que construeix claus, panys, etc.; definicions, a propòsit, per sortir del pas, però que a la ciència i a la indústria no poden satisfer. Si el que s'ocupa de treballs de forja és forjador, (forja com anomenem a la farga) tothom que treballa a la farga serà forjador; absurd evident, doncs hi ha multitut d'oficis i indústries que no corresponen al forjador i en què, no obstant, s'utilitza la farga: d'altra banda, per forjar s'entén batre el metall; absurd també evident. A més a més, si el ferrer només treballa amb ferro, i la missió del manyà és únicament la construcció de claus, panys i candaus, com anomenar al que elabora reixes, balcons, adorns, ... de llautó o altres metalls? Necessita tenir diferents coneixements que el que treballa amb ferro?

Ja ho hem dit, la distinció d'aquests tres oficis és difícil, i les consideracions que hem exposat han servit únicament per justificar la que presentem per creure que és la més racional, i ser, a més a més, la més generalitzada entre els fabricants i industrials, sense dir que per això sigui bona. Entenem per forjador el treballa els metalls només amb enclusa o bigòrnia i els martells, però bastament, deixant de banda la forma amb la que han de sortir del taller. Ferrer és el que treballa amb ferro calent, i manyà el que treballa els metalls generalment en fred.